El punt de partida, on dormiré, és el refugi Era Honeria, còmode, sense massificacions, però que considero car per a esser un refugi accessible en vehícle; tot i així, el seu guarda aten d'allò més bé.
Des del refugi continuo la pista de Les en cotxe fins a 4 km enllà, on te inici un sender senyalitzat, que corerespon a la ruta 13 i 14 del mapa. Aquest sender comença travessant un fosquíssim bosc d'abets i faigs; flanqueja cap a l'est i s'endinsa a la vall d'Arbaet.
A l'inici del sender em trobo 3 excursionistes que després també pernoctaran al refugi, i dos gossos també del refugi, que acostumen a acompanyar als muntanyencs. Un d'ells, la gossa, em va al davant; en un moment donat, sento soroll al bosc, i apareix una femella de cèrvol perseguida pel gos; els perdo de vista tots dos i continuo el camí.
Quan el camí s'apropa al torrent d'Arbaet, el bosc desapareix, deixant pas a una vegetació herbàcia tan ufanosa que el camí gairebé desapareix.
Al voltant del torrent d'Arbaet, la vegetació herbàcia oculta el camí.
Cabana d'Arbaet.
Poc després de la cabana d'Arbaet, al fons de la coma sota els estanys d'Estancauilha, trobo una acumulació de neu, resta d'una allau important d'aquest hivern.
Des d'aquí el camí ascendeix a l'est arribant al primer dels estanys, amb vegetació a l'interior i un aigua tèrbola...
... i al segon, amb les ribes rocoses.
Estancauilha.
Des del segon estany ascendeixo fortament fins el coll que ens separa de la vall de Comatroja, i d'allà cap al sud, pel pas dera Escalica fins la carena del pic del mateix nom.
Estanys d'Estancauilha des del Tuc dera Escalica.
Cim del tuc dera Escalica, amb el Montlude al fons.
Vista des de Sèrraplan cap al nord.
Durant el descens puc fer alguna foto del camí dintre el bosc, que durant la pujada era encara més fosc.
Finalitzada l'excursió volto pels voltants del refugi, per Sant Joan de Toran i per Pradet.
Fons de la vall des de la pista de Les i prats del voltant d'Era Honeria.
A la Vall de Toran, es mantenen les formes arquitectòniques pròpies de l'Aran, tot i que la majoria de bordes han passat a ser segones residències d'estiu.
Sant Joan de Toran i Pradet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada