dimarts, 17 de juliol del 2012

El Punyalet, regió d'Agulles; Club Alpí Sabadell inacabada

14 de juliol del 2012


Inacabada per que l'últim pas per a sortir del cim del Punyalet cap a la paret oest d'Agulles, distant només mig metre d'aquell, requereix d'una fe i coratge que no vaig saber trobar en aquesta ocasió.

El Punyalet és una llastra que, com el Sabre o la de la Miranda de la Portella, es deprèn de la muralla principal a ponent de Montserrat, a Agulles, i configura una sèrie de traçats pel que es veu molt característics d'aquesta zona.

La Club Alpí Sabadell és una via que es presenta assequible per als novells en l'art d'encastar espatlles, esquenes o culs entre parets, i ens hi apuntem ràpidament. 

El camí per arribar-hi suposa travessar el Sabre per l'estretor del passadís que forma amb la muntanya, fent algun pas d'escalada per a entrar-hi i caminant després pel fons quan l'amplada ens ho permet. Assegurem aquest tram fent reunió en un cap de burí que hi ha a mig camí.
Arribats al collet interior entre parets, reuneixo els companys i baixem cap al nord fins uns arbres situats a l'entrada de l'inmediat Punyalet.


Allà mateix comença la via.
L'enceta la Silvia amb el primer llarg. Fent oposició  per l'encara ample xemenèia assegura el pas amb un Camalot i després amb una baga que hi ha en un pont de roca. Més amunt trobem un pitó, i després un burí, podent considerar doncs el llarg com a 'equipat'.
Sobre un bloc empotrat que hi ha a mitja escletxa fem reunió, amb un espit i un Tricam. El llarg està graduat com a IV+.


Continuo jo amb el segon llarg. Un parell d'espits assenyalen el camí, i tot i que distants, l'empotrament fa que no calgui res més. Em planto així al cim del Punyalet. De peu estant veig el que em queda per a acabar la via al capdemunt de la paret del davant, separada del Punyalet per mig metre, com deia abans. 
El pas i les preses son clares, però el buit, l'impossibilitat de protecció i la trencadissa de la roca de més amunt no em permeten fer-lo, tot i provar-ho més d'un cop. Sense dubte és el cervell el que actua en contra aquí i ara. Tot i així, sospitosament l'últim espit te un malló, o sigui que algú abans que nosaltres s'ha despenjat des d'aquí.
Així doncs dic als companys que pugin per almenys fer cim, i descendim tot seguit a peu de paret.


Heus ací una via per anar a mesurar la progressió del factor psicològic a l'hora de superar passos de decisió.
Tocarà tornar-hi docs.



1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Es veu molt atractiva la via, llàstima de no poder passar, però segur que hi tornes amb èxit, ànims Sergi!